ANNEX 1:DRET COMPARAT

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

ANNEX 1:DRET COMPARAT

Mensaje  pacoclandestino el Mar Feb 19, 2008 4:19 am

ANNEX 1
DRET COMPARAT


I.- PLANTEJAMENT

Per elaborar aquest document, s’han estudiat les característiques del règim jurídic laboral i de Seguretat Social dels artistes existents a altres països del nostre entorn, en concret, Canadà, Quebec, França, Bèlgica i Luxemburg.

Com a metodología de treball, en un esforç per sintetitzar al màxim la descripció dels règims jurídics dels esmentats païssos, s’han dividit les normatives estudiades en dos grans grups, en base a la seva similitud en plantejament i estructura: per un costat, Canadà i Quebec, i per altre, França, Bèlgica i Luxemburg. A continuació, s’ha seleccionat un dels països de cada grup com exemple, en el primer cas, Quebec, en el segon, França.

II.- QUEBEC

1.- Plantejament

El sistema laboral del Quebec es fonamenta en la negociació col·lectiva, atès que el Code du Travail regula el dret d’associació dels treballadors i empresaris, els requisits pel reconeixement de la seva representativitat, el procediment de negociació col·lectiva, els efectes dels convenis col·lectius, els mecanismes de resolució de conflictes durant i després de la negociació i l’exercici dels drets de vaga i lock-out (tancament empresarial).

Els convenis col·lectius estableixen els salaris, condicions de treball, horaris, excedències, etc i tenen com a límit, a més a més de l’ordre públic, les condicions laborals establertes en la Loi sur les normes du Travail que tenen caràcter de mínim.

El Code du Travail només s’aplica als treballadors assalariats no inclosos en les excepcions expressament establertes en el seu àmbit d’aplicació (ex. assalariats agrícoles de petites explotacions; assalariats de la construcció).

2.- Estatut de l’Artista

Paral·lelament a l’estructura del règim laboral dels treballadors assalariats, descrita en l’apartat anterior, la Loi sur le Statut Professionnel et les Conditions d’Engagement des Artistes de la Scène, du Disque et du Cinéma i la Loi sur le Statut Professionnel des Artistes des Arts Visuels, des Métiers d’Art et de la Littérature et sur leurs Contrats avec les Diffuseurs regulen el reconeixement de les associacions d’artistes, la seva representativitat, el procediment de negociació col·lectiva en aquest àmbit concret, etc.

Perquè una associació professional pugui negociar en nom i representació dels seus membres, cal que: i) sigui un sindicat professional o tingui el mateix objecte que aquest segons estableix la Loi sur les Syndicats Professionnels; ii) integri a la majoria dels artistes del sector de negociació. Si reuneix aquests requisits, pot sol·licitar el reconeixement a la Commission de Reconnaissance des Associations d’Artistes et des Associations de Producteurs, qui prèviament a la seva concessió, verificarà que els integrants de l’associació constitueixen la majoria dels artistes del sector en qüestió.

Un cop atorgat l’esmentat reconeixement, l’associació professional, dins del sector de negociació en concret, té els següents drets: i) defendre i promoure els interessos econòmics, socials, morals i professionals dels artistes; ii) representar als artistes quan sigui d’interès general i cooperar amb aquesta finalitat amb qualsevol organisme que tingui finalitats similars; iii) dur a terme recerques i estudis sobre el desenvolupament de nous mercats i sobre qualsevol matèria susceptible d’afectar les condicions econòmiques i socials dels artistes; iv) fixar la quota que es podrà exigir als seus membres; v) percebre, en el seu cas, els imports deguts als artistes que representa pel seu lliurament a aquests; vi) elaborar contractes tipus per la prestació de serveis i acordar amb els productors la seva aplicació en cas de inexistència de conveni col·lectiu; vii) negociar un conveni col·lectiu que haurà d’incloure un contracte tipus de prestació de serveis dels artistes i el procediment arbitral de resolució de conflictes.

La Commission de Reconnaissance des Associations d’Artistes et des Associations de Producteurs, a més d’atorgar el corresponent reconeixement, també té encomanades les següents funcions: i) designació d’un mediador en la negociació col·lectiva a petició de qualsevol de les parts, així com d’un àrbitre si la intervenció d’un mediador resulta insuficient; ii) designació d’un àrbitre per la resolució dels conflictes sorgits del conveni col·lectiu en cas de que les parts no arribin a un acord o que el conveni col·lectiu no inclogui cap disposició al respecte; iii) assessorar al govern sobre qualsevol qüestió relativa a l’adopció de mesures adients per afavorir la protecció de l’estatut professional de l’artista en harmonia amb el desenvolupament de les empreses de producció; iv) elaborar una llista de mediadors i àrbitres.

Atès que el sistema laboral espanyol, tot i ésser la negociació col·lectiva un punt fonamental, no gira entorn d’aquesta com a eix principal, en aquest document no s’analitza en detall el règim jurídic laborals dels artistes d’aquest primer grup de països, que més que com a model central d’una futura reforma del règim jurídic laboral i de Seguretat Social dels professionals de l’art, podria ser útil com a complement de la mateixa, en relació amb la regulació existent en matèria sindical que no s’ajusta a les particularitats de l’activitat d’aquests professionals.





III.- FRANÇA

1.- Plantejament

El règim jurídic francès, a diferència del sistema del Quebec exposat en l’apartat anterior, respon en el seu plantejament a l’existent a Espanya.

Sens perjudici d’un anàlisi més profund per experts en Dret Francès, a continuació s’exposen els principals trets dels règim laboral i de seguretat social dels artistes establert en l’ordenament jurídic francès, amb caràcter simplement exemplificatiu i no exhaustiu.

2.- Breu resum del règim jurídic dels artistes assalariats (contracte laboral).

2.1.- Règim laboral

2.1.1.- De conformitat amb l’Article L762-1 del Code du Travail, es presumeix laboral tot contracte entre un empresari de l’espectacle en viu i un artista (actors, coreògrafs, músics, etc), incloent el personal artístic de les empreses de producció, radiodifusió i televisió, amb independència de la nacionalitat de l’artista, del tipus d’espectacle i de la qualificació jurídica que les parts donin al contracte.

Per tant, en principi, a tots els artistes d’espectacles en viu, i dels sectors esmentats, se’ls hi aplica la normativa laboral en vigor, que inclou els convenis col·lectius (Convention collective nationale régissant les rapports entre les entrepreneurs de spectacles et les artistes dramatiques, lyriques, chorégraphiques et de variété dite des “Tourneurs”, Arrêté d’extension du 3 août 1993; Convention collective nationale des théâtres privés, Arrêté d’extension du 3 août 1993; Convention collective nationale des entreprises artistiques et culturelles, Arrêté d’extension du 4 janvier 1994; Convention collective des parcs et loisirs et d’attractions, Arrêté d’extension du 25 juillet 1994).

2.1.2.- Els contractes poden ser de durada indefinida o determinada. Només s’admeten contractes de duració determinada en els supòsits establerts en l’acord intersectorial de 12 d’octubre de 1998 (Accord interbranche sur le recours au contrat à durée déterminée d’usage dans le spectacle).

2.2.- Seguretat Social

2.2.1.- Els artistes dels espectacles en viu i de les empreses de producció, radiodifusió i televisió han d’estar obligatòriament afiliats al règim general de Seguretat Social, atès que són assalariats. No obstant, per les característiques de la seva activitat es preveuen normes específiques, que bàsicament són:

• Reducció del percentatge aplicable a la base de cotització (70% respecte a la resta de treballadors).

• Reducció de la base de cotització (que es calcula segons els catxets percebuts).

• Règim especial del subsidi d’atur, atès el caràcter intermitent de l’activitat de la majoria dels artistes.

2.2.2.- La principal problemàtica del sistema actual és la dels “intermitents”, (professionals que treballen de forma discontinua i cotitzen en funció dels dies treballats i el salari percebut), perquè la cobertura que reben de la Seguretat Social (sobre tot, el subsidi d’atur) es considera insuficient. En conseqüència, des de fa ja tres o quatre anys, està en procés de negociació un nou marc jurídic pels artistes que treballen en règim laboral, en la línia de mantenir la tendència al creixement de l’activitat del sector i de reduir la precarietat laboral mitjançant el recolzament de l’ocupació indefinida i de les estructures permanents en el sector així com l’augment de la durada mitja anual del treball remunerat dels “intermitents”.

En aquest sentit, existeix un projecte de protocol d’acord sobre l’ocupació en l’espectacle, de 10 de març de 2005, que s’acompanya com Annex 1.1. i quin contingut essencial és el següent:

• La importància de l’espectacle en viu, de la música, del cinema i de l’audiovisual per la societat en general justifica el seu finançament públic.

• Els poders públics promouran, tant en l’atorgament de subvencions com en la contractació d’aquestes activitats, el compliment de les condicions d’ocupació dels artistes i tècnics establertes en la normativa laboral i de Seguretat Social .

• Compromís dels agents socials, amb el recolzament dels poders públics, de concloure i aplicar convenis col·lectius que estableixin de forma prioritària les condicions d’ocupació i remuneració dels treballadors per compte d’altri per temps limitat així com la definició dels supòsits en que es pot recórrer al contracte laboral de duració determinada.

• Els convenis col·lectius hauran de tenir en compte els temps de preparació i assaig per què la totalitat de la feina sigui remunerada.

• Els poders públics es comprometen a establir una base jurídica sòlida i clara dels mecanismes de control del compliment de les condicions de treball, a reforçar els seus mitjans i a fer més eficaç la seva coordinació.

• Els agents socials i els poders públic determinaran els eixos principals de la política de formació inicial i continua del sector (arquitectura dels ensenyaments superiors i el seu encaix en el marc de l’harmonització europea, la certificació de la qualitat de la formació impartida, definició del marc en que s’inscriuen els ensenyaments impartits pels artistes com a part integrant de la seva professió per la transmissió dels seus coneixements i experiència, ...)

• Manteniment i redefinició del subsidi d’atur dels artistes i tècnics en el marc de la solidaritat interprofessional.

3.- Breu resum del règim jurídic dels artistes autors (autònoms).

3.1.- Règim laboral

El artistes-autors d’obres literàries i dramàtiques, musicals i coreogràfiques, audiovisuals i cinematogràfiques, gràfiques i plàstiques, són treballadors per compte propi, i per tant no estan sotmesos al Dret Laboral.

3.2.- Seguretat Social

3.2.1.- Tot i que com a treballadors per compte propi estarien en principi inclosos en el règim d’autònoms, els articles L.382-1 i següents del Codi de Seguretat Social estableixen l’obligació d’afiliació al règim general, sens perjudici de certes peculiaritats que a continuació es resumeixen.

1º.- La gestió del sistema correspon a dues entitats autoritzades per l’Estat, la Maison des Artistes (arts gràfiques i plàstiques) i AGESSA (la resta de branques artístiques). Aquestes entitats s’encarreguen de:

• Rebre i tramitar els expedients d’alta al règim de Seguretat Social dels artistes que compleixen una sèrie de requisits:

a) Justificar un benefici no comercial net determinat en funció del preu hora del SMIC (salaire minimum interprofessionnel de croissance), tot i que estan previstes excepcions per casos concrets.

b) Exercici real i continuat de la professió.

Els dossiers es trameten a la Caisse primare d’assurance maladie del domicili de l’artista, que es qui finalment dóna d’alta a l’interessat i li atribueix el corresponent número d’afiliació.

• Percebre les cotitzacions que corresponen als anomenats diffuseurs que s’assimilen als empresaris en la mesura en que han de cotitzar pels artistes-autors. Són totes les persones físiques i jurídiques que duen a terme, amb caràcter principal o accessori, la difusió o explotació de les obres dels artistes, vius o morts (galeries d’art, antiquaris, brocanters, editorials, les entitats públiques, les empreses, etc).

• Percebre les cotitzacions que corresponen als artistes autors.

• Prèvia autorització de la Comission d’Action Social, organisme comú a ambdues entitats autoritzades, és possible exonerar total o parcialment de cotitzar als artistes que es troben en dificultats econòmiques fins a un màxim de tres anys.

• Realitzar les altres funcions atribuïdes als empresaris.

2º.- El règim dels artistes autors cobreix els riscs de malaltia, maternitat, vïudetat, jubilació bàsica, invalidesa, mort i prestacions familiars. Així mateix, en cas de malaltia que impedeixi continuar treballant, els artistes autors tenen dret a percebre una compensació diària a comptar del 4art dia. Evidentment, no reben subsidi d’atur.

3.2.2.- No obstant, aquest sistema presenta problemes i disfuncions (per exemple, les esmentades entitats autoritzades no tenen competència per tramitar els expedients sancionadors en cas de no pagament), motiu pel que actualment a França s’està plantejant una reforma del sistema actual que integri definitivament als artistes autors en el règim general de la Seguretat Social, conservant les especialitats, però sense necessitat d’entitats autoritzades intermediàries, alhora que es reformen alguns punts conflictius com les pensions, la cobertura dels artistes en matèria d’accidents de treball i malalties professionals, les ajudes als artistes en situació econòmica difícil i l’establiment d’un dispositiu de formació professional.

pacoclandestino

Cantidad de envíos : 50
Que tocas? : Technics 1210,un mezcaldor,SERATO,APPLE PB,DIGI 002 Protools 7.3
Asociacion/Afiliacion : accions per la musica
Fecha de inscripción : 04/02/2008

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Pregunta

Mensaje  Buenmojo el Miér Feb 20, 2008 1:57 pm

Quiero saber quién ha redactado el informe, supongo que habrá salido de la UMC o de la AMJM, pero no aparece en ningún lado. Quién ha echo este trabajo?

Saludos
Crístian

Buenmojo

Cantidad de envíos : 6
Edad : 41
Localización : El Prat es Llobregat
Fecha de inscripción : 14/02/2008

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: ANNEX 1:DRET COMPARAT

Mensaje  pacoclandestino el Sáb Feb 23, 2008 10:03 am

Es el anteproyecto de la ley de policia y espectaculos(si ser llama asi Avant projecte llei de Policies i espectacles), será una ley Catalana,y que sepa, para su elaboracion o se formó un Consejo entre Generalitat,UMC etc, o el Consejo invito a las asociaciones a ayudar en la elaboración no estoy seguro tampoco si ASACC que son la associacion de salas d conciertos de cataluña están ahi tambien,me da que no

Necesitas que me entere al 100%? o tienes alguna otra pregunta?

Gracias por participar,para mi el foro este sobre legislación es la madre del foro,sigue muy desnutrido, espero tener en una semana max la mayor info legal.

El 29 sale la normativa del ayuntamiento de BCN que más nos afecta, será la que marque las guias a seguir, según algunos el gran logro es que van a extender las licencias de los bares Musicales y Discotecas para que legalmente puedan hacer conciertos, el gran logro va a ser como convencer a los propietarios de todas esas licencias que se gasten 600€+backline,PA,monitoraje(todas estas salas estan equipadas para DJ no para directos) en una banda que toca por hora y media,cuando un DJ por 200 ya lo hace, más como son el 90% de los empresarios de la noche,que lo unico que ven son las ventas y los gastos, o que la cambien antes de sacarla asi

pacoclandestino

Cantidad de envíos : 50
Que tocas? : Technics 1210,un mezcaldor,SERATO,APPLE PB,DIGI 002 Protools 7.3
Asociacion/Afiliacion : accions per la musica
Fecha de inscripción : 04/02/2008

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Re: ANNEX 1:DRET COMPARAT

Mensaje  Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba


 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.