Parte 7 Conclusions:INFORME PER UNA PROPOSTA D’ESTATUT DE L’ARTISTA I DE l’AUTOR

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Parte 7 Conclusions:INFORME PER UNA PROPOSTA D’ESTATUT DE L’ARTISTA I DE l’AUTOR

Mensaje  pacoclandestino el Mar Feb 19, 2008 3:52 am

7.- Conclusions de l’anàlisi

Tot i que cada àmbit artístic presenta problemàtiques diverses i que el nivell de regulació existent no és igual, la normativa tant laboral (incloent Seguretat Social i normativa sindical) com fiscal específica, bé és inexistent, bé presenta importants deficiències. Per tant, potser seria adient establir un marc normatiu que contempli la discontinuïtat en l’activitat remunerada com a tret comú a tots ells, alhora que sigui eficient i fàcil de complir per part de tots els implicats, sens perjudici del necessari control de l’Administració Pública.

Així mateix, els representants de les diferents professions relacionades amb el món artístic, plantegen la conveniència de dur a terme polítiques més actives de promoció i difusió així com una ordenació dels ensenyaments artístics equiparable a la que existeix en la resta de països europeus.

III.- POSSIBLES PROPOSTES DE MILLORA

Un cop analitzades les qüestions anteriors, i com a propostes inicials de millora de les condicions en que els artistes es troben actualment, es podrien incloure les següents:

1.- Modificació de la regulació en matèria laboral i de Seguretat Social

Una possible modificació futura de la normativa laboral i de Seguretat Social, actualment aplicable als artistes, podria tenir en compte els sistemes establerts en països del nostre entorn, que han estat valorats positivament pels professionals, i quina breu descripció s’adjunta com Annex 1, sens perjudici de que es valori també, tant les peculiaritats de l’ordenament jurídic espanyol com les mancances que aquests presenten en la pràctica.

Així mateix, algunes associacions de professionals tenen ja propostes concretes de reforma, que podrien ser, en el seu cas, aplicables a altres àmbits artístics i que consisteixen, essencialment, en:

a) L’assumpció per part de l’Administració Pública d’un paper més actiu en el seguiment del sistema de cotització a la Seguretat Social dels artistes.

b) Reducció de la burocràcia que implica el sistema vigent en els casos del treball discontinu (“bolos”), mitjançant mesures com per exemple:

1º.- Creació d’un cens específic per cada àmbit artístic, similar al que existeix actualment per als professionals taurins. La inclusió i permanència en aquest cens eximiria als empresaris de comunicar les altes i baixes per cada actuació concreta.

2º.- Facultat dels artistes inscrits al cens d’optar, d’acord amb l’empresari, per ingressar directament ells mateixos les quotes de la Seguretat Social, sense que en cap cas l’import de la quota patronal es resti dels ingressos pactats.

3º.- Mecanisme que permeti el control a posteriori de l’alta real per corregir les disfuncions originades per les substitucions d’últim moment.

4º.- Convenis especials de jubilació. Revisar els límits de cotització per als treballadors autònoms, especialment la modificació dels límits màxims en el període comprès entre els 50 i els 65 anys.

5º.- Pluriactivitat. Quan les activitats d’un artista donen lloc a la seva inclusió en més d’un Règim de la Seguretat Social (General i Autònom), aplicar el sistema d’aplicació per prorrateig que regeix per a la pluriocupació.

6º.- Bonificació de quotes i diferiment de les cotitzacions per inici d’activitat.

7º.- Aplicació del principi general del Pacte de Toledo d’aconseguir l’equiparació en aportacions, drets i obligacions dels treballadors autònoms amb els treballadors per compte aliè inclosos en el Règim General, sens perjudici de les especificitats derivades de les característiques singulars de l’activitat artística (intermitencia).

Seria també convenient que cada àmbit tingués el seu propi conveni laboral, de forma que, per exemple, es pogués evitar que els ballarins estiguessin subjectes al conveni del sector que els contracta (parcs temàtics, televisió, etc) que no recull les seves peculiaritats respecte a la resta de treballadors del sector.

Finalment, atesa la gran mobilitat geogràfica dels professionals de l’art, s’hauria d’establir una política de visats i permissos de treball específica tant per creadors extracomunitaris com comunitaris, i, en relació amb aquests l’establiment de mecanismes que permetin l’intercanvi àgil i eficaç d’informació entre els països de la Unió Europea on desenvolupin la seva activitat (per exemple, a efectes de cotització a la Seguretat Social, etc).

2.- Autoregulació del sector

Respecte a les qüestions que afecten a la relació dels artistes amb els altres agents del món cultural, tant privats com públics, una via per establir pautes d’actuació és l’elaboració i subscripció per tots els implicats de codis de bones pràctiques, convenis marc o cartes de drets aplicables als contractes concrets (com condicions generals de la contractació), decàlegs i contractes-model. Totes aquestes normes, si bé són de caràcter voluntari, en la mesura en que, tant els professionals com els empresaris i les Administracions Públiques valoressin el seu compliment en la presa de decisions (per exemple, en el cas de les Administracions Públiques, en la concessió de subvencions; en el cas dels empresaris, mitjançant la difusió de la seva observança entre un públic cada cop més conscient de la problemàtica dels artistes; en el cas dels propis professionals, no contractant amb qui no les compleixi), constitueixen una eina eficaç i més fàcil de posar en pràctica que l’elaboració de normes coercitives.

En aquesta sentit, i a títol d’exemple, els artistes visuals han elaborat ja, i estan en vies d’aprovació, dos codis de bones pràctiques, un dirigit a les galeries d’art i l’altre als espais d’exposició. També els músics han avançat en aquest terreny (sales, ràdio, televisió, etc). I els escenògrafs estan treballant així mateix en aquesta línia, seguint l’exemple dels escenògrafs francesos que han signat ja un conveni marc amb els teatres de titularitat privada.

No obstant, les bones pràctiques també s’han de promoure dins de les pròpies associacions o agrupacions de professionals, que podrien contribuir a la millora de les seves condicions de treball adoptant, en la mesura que les circumstàncies de fet els hi permetin, hàbits com el de contractar sempre per escrit.

La elaboració de codis o decàlegs per cada un dels sectors, quin compliment sigui valorat per l’Administració Pública en la concessió d’ajuts, juntament amb el compliment de la normativa ja vigent, podria ser un primer pas de cara a solucionar les problemàtiques analitzades en l’apartat II.





3.- L’Administració Pública com a garant

Respecte al paper de l’Administració Pública com a garant del compliment de les normes establertes, es podria ampliar més enllà dels mecanismes ortodoxes de supervisió i sanció, establint com a requisit en les subvencions i ajudes al sector cultural el compliment per tots els agents tant de la normativa en sentit estricte (convenis laborals inclosos), com les normes no imperatives d’autoregulació dels propis professionals (codis de bones pràctiques, decàlegs, contractes marc, etc).

4.- Propietat intel·lectual i drets d’imatge

En aquesta matèria es troba a faltar, en certa mesura, la protecció dels drets dels autors que no coincideixen amb els interessos dels agents econòmics, que es fa palesa en alguns punts de la reforma de la llei de propietat intel·lectual en tramitació i que en concret han estat esmentats en l’apartat II del present informe.

Més enllà del contingut de la normativa vigent, el problema més important que es planteja actualment és la seva aplicació real. És habitual en el nostre país que els artistes es vegin obligats, per les circumstàncies, a cedir tots els drets econòmics que els hi atribueix la Llei de Propietat Intel·lectual així com els seus drets d’imatge, de forma tan amplia i il·limitada. En conseqüència, autoritzen usos de la seva obra i imatge que van contra les seves pròpies idees i que difícilment arriben a temps d’aturar. En segon lloc, i en una societat com la nostra, anomenada de les noves tecnologies, el rendiment econòmic que el titular dels drets econòmics com a conseqüència de la cessió “imposada” obté és totalment desproporcionat als guanys de l’artista-cedent, a qui ni tan sols se li informa amb caràcter previ de la difusió de la seva obra i/o imatge en un nou format o mitjançant un nou canal. Aquest enriquiment és clarament injust.

La importància creixent dels drets de propietat intel·lectual i d’imatge com a font d’ingressos pels artistes, derivats de la seva tasca creadora, és avui dia essencial, importància que anirà en augment en consonància amb el desenvolupament tecnològic que genera la desvinculació entre la creació i el seu suport material, i , en conseqüència, la possibilitat d’explotació indefinida de la creació artística. I així, en el Conveni de la UNESCO sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals, de 20 d’octubre de 2005, es reconeix expressament en el seu Preàmbul la importància dels drets de propietat intel·lectual pels creadors.

Atès que una de les vessants de la problemàtica en matèria de propietat intel·lectual i drets d’imatge és la imposició als artistes de la seva cessió abusiva, aquest podria ser un altre dels punts a incloure en la valoració per l’Administració Pública en la concessió d’ajuts.

5.- Regulació de la formació artística

En matèria de formació dels professionals de l’art, seria necessària la coordinació dels Departaments competents, és a dir, del Departament de Cultura i del Departament d’Educació, bàsicament, però també amb la participació del nou Departament d’Innovació, Universitats i Empreses, per exemple, mitjançant la creació d’una comissió d’estudi conjunta, per dur a terme una reforma del sistema educatiu actual que:

a) Millori la regulació dels ensenyaments artístics en la línia de la resta de països del nostre entorn (inexistència de titulació oficial en alguns casos; reorganització de l’educació reglada i no reglada tenint en compte el que implica, per exemple a nivell fiscal; regulació dels diferents nivells i titulacions; establiment de criteris que assegurin la qualitat, etc).

b) Introdueixi la formació artística dins de l’educació bàsica que tot ciutadà ha de rebre. D’aquesta manera els nous ciutadans seran més conscients de la importància de l’art, en gaudiran millor, i, com a conseqüència de l’existència d’un públic més nombrós i qualificat, les produccions artístiques augmentaran en quantitat i qualitat, enfortint així la consideració social dels artistes i el seu tractament legal.

Una de les mesures possibles per assolir l’objectiu anterior podria ser la valoració en la contractació del professorat dels ensenyaments artístics del fet de que el candidat gaudeixi de la titulació oficial de l’ensenyament en qüestió, és a dir, que per exemple, en la valoració dels candidats a professors de música d’educació secundària es tingués en compte que s’hagin realitzat estudis musicals.

c) Oferir i exigir als professionals que participen del sector cultural, tant en la seva difusió com en la seva organització (per exemple, els tècnics municipals encarregats de les programacions culturals), d’una formació específica.

d) Oferir als professionals de l’art una formació continua en el seu àmbit de treball, especialment als que es troben en situació d’atur i als que comencen (per exemple, mitjançant la regulació de contractes d’aprenentatge específics), assequible i suficient per mantenir la seva activitat creadora al nivell de qualitat adequat.

e) Reconeixement de la formació obtinguda a l’estranger així com de l’experiència i vàlua acreditada dels professionals sense titulació acadèmica.

f) Establir mecanismes que facilitin l’intercanvi de informació i experiències entre els docents.

6.- Defensa dels drets de l’artista

Una forma de canalitzar les qüestions que planteja el dia a dia, així com una via per mantenir viu el diàleg entre els diferents agents del món cultural, podria ser la creació d’un organisme encarregat de la defensa dels drets dels artistes (o bé l’assumpció per un organisme ja existent d’aquesta funció, per exemple, el Consell Català de les Arts), i/o organismes sectorials integrats per les associacions d’empresaris i artistes, al que aquests es poguessin adreçar sense necessitat de grans formalitats ni costos econòmics per solucionar els problemes puntuals i concrets amb els que es trobin, i que alhora tingui certa competència, o bé per fer complir les seves decisions tan als agents privats com als públics, o bé, si més no, per promoure el seu compliment de forma voluntària.

Aquest mateix organisme, i enllaçant amb el punt 2 d’aquest apartat III, podria també crear mecanismes per l’aplicació de les bones pràctiques en el món de la cultura, per exemple, mitjançant la difusió en diferents suports (publicacions periòdiques, publicacions monogràfiques, actes públics, ràdio, etc) de les entitats que segueixen les esmentades normes en la seva activitat.

Un primer pas en aquest sentit podria ser la creació d’una pàgina web de l’artista, des de la que es pogués tenir accés als codis de bones pràctiques, decàlegs, etc, així com servir de canal permanent de comunicació entre tots els actors de l’àmbit cultural.


Maig 2007

pacoclandestino

Cantidad de envíos : 50
Que tocas? : Technics 1210,un mezcaldor,SERATO,APPLE PB,DIGI 002 Protools 7.3
Asociacion/Afiliacion : accions per la musica
Fecha de inscripción : 04/02/2008

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.