Situació en l’àmbit de la dansa:INFORME PER UNA PROPOSTA D’ESTATUT DE L’ARTISTA I DE l’AUTOR

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Situació en l’àmbit de la dansa:INFORME PER UNA PROPOSTA D’ESTATUT DE L’ARTISTA I DE l’AUTOR

Mensaje  pacoclandestino el Mar Feb 19, 2008 3:49 am

5.- Situació en l’àmbit de la dansa

5.1.- Problemàtica laboral i de Seguretat Social

a) En el cas dels professionals de la dansa, atesa la manca de recolzament per part de les Administracions Públiques, i dels productors d’espectacles en general, a aquest gènere artístic, fa que la forma habitual d’organització sigui el d’una persona jurídica (societat mercantil o civil) que, creada per iniciativa dels propis artistes, es converteix en empresari de tots ells, alhora que s’ha de preocupar de l’obtenció i organització de la resta de mitjans necessaris pel muntatge de l’espectacle. Tot i que a nivell normatiu aquest mecanisme no presenta cap problemàtica, potser seria més adient que els professionals de la dansa no s’haguessin de convertir necessàriament en empresaris. Per tant, caldria estudiar altres opcions, com per exemple, a nivell dels teatres grans, que el productor es fes càrrec de la contractació del coreògraf-director i individualment de cada un dels participants seleccionats, així com de proveir la infrastructura necessària per dur a terme l’espectacle de dansa. Aquesta situació es justifica en que els espectacles de dansa atreuen menys públic que els teatrals, però també és cert que una programació més amplia d’espectacles de dansa molt probablement generaria més públic interessat.

b) A nivell de Seguretat Social, no es contemplen adequadament les peculiaritats de la dansa, que bàsicament, es podrien resumir en:

• Discontinuïtat de l’activitat objecte de contracte, atès que només es contracta als professionals per les hores en que realitzen la seva actuació davant del públic, o, en el cas de l’ensenyament, les hores efectives de classe. En conseqüència, no gaudeixen de cobertura quan duen a terme altres activitats pròpies de la seva professió (assaigs, desplaçaments,..) i les prestacions que depenen dels dies cotitzats es veuen greument reduïdes.

• Riscos laborals elevats i lesions/malalties que requereixen d’un tractament especialitzat. Actualment no existeix cap relació de malalties laborals pròpies dels ballarins ni es disposa de metges especialitzats que puguin tractar-les, com sí existeix en el cas dels esportistes.

• Vida laboral relativament curta. La normativa vigent estableix com a edat mínima de jubilació pels ballarins seixanta anys, però els requisits per sol·licitar-la i pel càlcul de la pensió corresponent desvirtuen aquesta possibilitat.

• Problemàtica específica dels professionals més veterans derivada del fet de que fins finals de la dècada dels vuitanta no es realitzaven normalment altes a la Seguretat Social, ni per classes ni per actuacions.

c) A nivell de representació sindical, es troben en una situació semblant a la dels actors (veure punt 3.1.1.d).

d) Intrusisme professional: Darrerament enlloc de contractar ballarins per realitzar actuacions o cursos, es contracten a monitors.

5.2.- Problemàtica fiscal

La regulació aplicable tant als ballarins com a les companyies de dansa no té en compte el caràcter irregular de la seva activitat.

5.3.- Drets d’imatge i drets de propietat intel·lectual

a) Tot i que la normativa vigent protegeix suficientment tant els drets d’imatge com els drets de propietat intel·lectual dels professionals de la dansa, en general, es veuen obligats a acceptar cessions abusives. Aquestes pràctiques probablement no serien tan freqüents si la dansa tingués un major pes dins de les programacions culturals, situació lligada a un enfortiment i desenvolupament de les polítiques públiques de promoció de la dansa.

b) Respecte als drets de propietat intel·lectual de la música que s’utilitza als centres d’ensenyament, seria desitjable que la normativa preveies expressament, com a límit als esmentats drets (Art. 37 Llei de Propietat Intel·lectual), la seva utilització en el marc de l’ensenyament de dansa, tant de titularitat pública com privada, i tant si es tracta d’ensenyaments reglats com no reglats. Aquesta previsió expressa evitaria reclamacions en aquest sentit per part de les entitats de gestió.

5.4.- Ensenyament

a) No existeix cap programa de formació continuada pels professionals de la dansa a nivell públic o concertat, que els hi permeti mantenir i desenvolupar les seves aptituds, sobre tot en els períodes de no activitat, amb un cost assequible.

b) El sistema d’accés a la funció pública en l’àmbit de l’ensenyament de la dansa no valora l’experiència artística global dels candidats, sinó només l’experiència educativa. Així mateix, l’aptitud física i artística només es valora al final del procés, un cop superada la part teòrica, essent les esmentades aptituds especialment importants per la dansa.

e) Difusió en el sistema educatiu general. La dansa no està present en els ensenyaments obligatoris, on l’assignatura de música només contempla la interpretació d’instruments musicals i el cant, però no la música en la seva vessant d’expressió corporal i plasmació visual.

pacoclandestino

Cantidad de envíos : 50
Que tocas? : Technics 1210,un mezcaldor,SERATO,APPLE PB,DIGI 002 Protools 7.3
Asociacion/Afiliacion : accions per la musica
Fecha de inscripción : 04/02/2008

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.