Situació en l’àmbit de les arts escèniques:INFORME PER UNA PROPOSTA D’ESTATUT DE L’ARTISTA I DE l’AUTOR

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Situació en l’àmbit de les arts escèniques:INFORME PER UNA PROPOSTA D’ESTATUT DE L’ARTISTA I DE l’AUTOR

Mensaje  pacoclandestino el Mar Feb 19, 2008 3:43 am

3.- Situació en l’àmbit de les arts escèniques

3.1.- Actors i directors d’espectacles en viu i audiovisuals

Aquest sector artístic disposa, en general, d’una normativa prou adient, tant en l’àmbit laboral com de propietat intel⋅lectual i drets d’imatge, però que en la pràctica no es compleix o es desvirtua per part dels empresaris.

3.1.1.- Problemàtica laboral

a) Incompliments sistemàtics dels convenis laborals vigents en el sector teatral, audiovisual i de doblatge (ex. contractacions mercantils tot i tractar-se de relacions laborals, salaris per sota de conveni,...)

b) Deficiències dels convenis vigents (ex. no inclusió dels curtmetratges tot i que alguns explotació comercial; en cap dels convenis vigents es contemplen els figurants i per tant queden desprotegits, regulació específica dels directors d’escena,...).

c) Intrusisme d’altres professionals.

d) No adaptació de la normativa sindical a les peculiaritats del sector:

• Les deduccions per a formació en les retribucions dels actors es destinen als sindicats no sectorials;

• Impossibilitat d’escollir representants laborals a les empreses;

• Finançament insuficient dels sindicats sectorials en la mida en que no compleixen ni poden complir els requisits generals per l’obtenció de recursos econòmics de caràcter públic.

e) En el cas dels directors d’escena, si bé la primera fase de la seva tasca és pròpia d’una relació mercantil (elaboració del projecte artístic), la materialització d’aquest hauria de ser objecte d’una relació laboral, sempre que es complissin els requisits per a ser qualificada com a tal (subjecció a un horari, unes directrius jeràrquiques, etc). No obstant, totes dues fases són objecte en la pràctica d’un contracte de prestació de serveis (autònoms).


f) Insuficiència dels requisits exigits per l’autorització per part de l’autoritat laboral del treball de menors d’edat.


3.1.2.- Problemàtica fiscal

a) La normativa vigent no contempla cap especialitat pels professionals de les arts escèniques, atesa la irregularitat dels seus ingressos.
b) Els honoraris dels representants o intermediaris no es poden deduir dels ingressos percebuts pels actors en virtut d’un contracte laboral, per tant, tributen per un import d’ingressos superior al real.

3.1.3.- Ensenyament:

a) Reserva específica de les assignatures relacionades amb les arts escèniques als ensenyaments reglats no universitaris pels llicenciats en les pròpies arts escèniques.

b) Regulació de les escoles de teatre i cinema de forma similar a les escoles de música i dansa.

c) Creació d’una xarxa d’espais públics per a la formació en les arts escèniques amb un nivell de finançament similar al de les escoles municipals de música.

d) Incorporació de la formació en la pràctica del coneixement artístic als ensenyaments obligatoris.


3.1.4.- Altres

a) Propietat Intel.lectual: Possible consideració dels directors d’escena teatral com a autors del resultat del seu projecte artístic, no només executants de l’obra teatral.

b) Regulació laboral de l’adjunt de direcció teatral.

c) Adequació dels requisits per l’obtenció de subvencions i altres ajuts a la realitat dels professionals de les arts escèniques.

3.2.- Escenògrafs

3.2.1.- Problemàtica laboral i de Seguretat Social

En la seva majoria, els escenògrafs són treballadors per compte propi, atès que durant la creació del projecte, són els propis professionals els que organitzen els seus recursos i estableixen els seus horaris. No obstant, en la materialització del projecte, sí que la relació del professional amb el productor és una relació laboral, tot i que molt sovint es veuen abocats a la contractació mercantil per les pressions dels productors.

En conseqüència, caldria diferenciar dos moments en l’activitat dels escenògrafs. En una primera fase, quan se’l contracta per l’elaboració d’un projecte, tindria la consideració de treballador autònom i el resultat de la seva tasca seria l’escenografia com a obra susceptible de protecció per la normativa de propietat intel·lectual. En la fase de supervisió i seguiment de l’execució d’aquest projecte escenogràfic (presència als assaigs, obtenció dels materials, etc) la relació de l’escenògraf (el mateix que ha elaborat el projecte) amb el productor teatral és una relació laboral, en la mesura en que està sotmès a unes directrius, a uns horaris i realitza el seu treball essencialment en el mateix espai físic que la resta de participants.

També es troba a faltar un conveni laboral de les arts escèniques que reguli l’activitat dels escenògrafs (quan es tracta pròpiament d’una relació laboral) en els diferents àmbits en que actuen (muntatges teatrals, escenografia d’exposicions, televisió, cinema, publicitat etc) de forma que aquests professionals puguin gaudir d’unes pautes clares d’actuació amb independència de la tasca concreta que realitzin en cada moment. I quan els escenògrafs treballen per compte propi, seria molt positiu l’adopció d’un codi de bones pràctiques i/o contracte-marc que fos d’aplicació per acord entre els diferents agents implicats a tots els contractes mercantils.

3.2.2.- Propietat Intel·lectual

A diferencia d’altres ordenaments jurídics del nostre entorn, la vigent Llei de Propietat Intel·lectual no contempla expressament a l’escenògraf com a autor d’una obra, l’escenografia. Això suposa que se’ls inclogui dins de la categoria de executants i intèrprets (d’una obra dramàtica), tot i que, atesa la seva contribució a l’obra dramàtica hauria de ser considerat com a coautor de la mateixa, que, en el seu cas es podria qualificar com obra en col·laboració (participació dels coautors en els rendiments dels drets d’explotació en proporció que determinin).

Atès que la regulació dels drets dels executants i intèrprets no s’adapta a la realitat de la seva activitat creativa, els professionals es veuen obligats a lluitar per la inclusió expressa dels seus drets d’autor en cada un dels contractes (per exemple, el reconeixement de la propietat dels originals de les maquetes, plànols i dibuixos; del dret d’enregistrament i comunicació pública a través de qualsevol mitjà, ...).

Així mateix, tot i que a nivell legal és clar el reconeixement del seu dret moral a figurar en els programes i altres suports de promoció i publicitat dels espectacles, sovint es veuen privats en la pràctica d’aquest dret essencial.

3.2.3.- Ensenyament:

a) Manca d’una formació continuada dels professionals: Aquest tipus de formació s’hauria d’oferir des de la xarxa d’ensenyament públic, atès que el seu alt grau d’especialització fa que en aquest àmbit no hi hagi cap iniciativa del sector privat, a diferència de la música, la interpretació, etc.

b) Malgrat que els responsables de la seguretat dels locals i dels dispositius escènics són els titulars dels espais teatrals, és necessari que els ensenyaments d’art dramàtic incloguin com matèries obligatòries la seguretat i la prevenció de riscos laborals en l’àmbit del disseny escenogràfic.



3.2.4.- Altres

a) Ajudant de l’escenògraf

Com a conseqüència de la concepció, cada cop més extesa, de que l’escenògraf és un treballador autònom, a qui s’encomana la realització i execució d’un projecte (no diferenciació de les dues fases esmentades en l’apartat 3.2.1 anterior), és cada vegada més usual que el productor teatral deixi de contractar la figura tradicional de l’ajudant d’escenografia en la fase de seguiment i supervisió del projecte escenogràfic, situació que aboca a l’escenògraf a contractar a aquesta persona directament (i per tant assumir un cost no valorat en el càlcul de la seva remuneració).

Aquesta pràctica perjudica també als escenògrafs més joves, que a través d’aquesta figura han adquirit tradicionalment l’experiència necessària pel seu posterior desenvolupament professional.

b) Necessitat de la participació d’experts (consultors escènics, escenògrafs o directors tècnics) en el disseny i reforma d’equipaments escènics, essent la seva participació imprescindible com a garantia de funcionalitat en els projectes finançats total o parcialment per les Administracions Públiques.

pacoclandestino

Cantidad de envíos : 50
Que tocas? : Technics 1210,un mezcaldor,SERATO,APPLE PB,DIGI 002 Protools 7.3
Asociacion/Afiliacion : accions per la musica
Fecha de inscripción : 04/02/2008

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.