Situació en l’àmbit musical:INFORME PER UNA PROPOSTA D’ESTATUT DE L’ARTISTA I DE l’AUTOR

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Situació en l’àmbit musical:INFORME PER UNA PROPOSTA D’ESTATUT DE L’ARTISTA I DE l’AUTOR

Mensaje  pacoclandestino el Mar Feb 19, 2008 3:42 am

II.- ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL

1.- Situació en l’àmbit musical

La situació que a continuació es descriu no només fa referència als professionals de la música, sinó també, en general, als músics amateurs atès que la diferència entre ambdós és difusa.

1.1.- Problemàtica laboral i de Seguretat Social

1.1.1.- De conformitat amb l’Estatut dels Treballadors, i el Reial Decret 1435/1985, d’1 d’agost, la relació entre l’organitzador d’un espectacle públic i l’artista, tant si es tracta d’activitats directament desenvolupades davant del públic com destinades a la gravació per la seva posterior difusió, té caràcter de relació laboral especial.

És pacífica la seva qualificació com a relació laboral, atès que generalment concorren les característiques pròpies d’aquest tipus de relació (sometiment a les directrius i les instruccions de l’organitzador de l’espectacle, exclusivitat, etc).

No obstant, és pràctica usual en el sector el recurs a la prestació de serveis en règim mercantil (retribució prèvia presentació de factura, amb retenció Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i Impost sobre el Valor Afegit), fonamentalment, pels tràmits que comporta la conclusió d’un contracte laboral per un curt període de temps (actuacions puntuals), incloses les obligacions formals que en deriven en matèria de Seguretat Social, en concret: a) altes i baixes amb un dia de diferència; b) ingrés per l’empresari de la quota empresarial per, freqüentment, una única actuació.

La manca d’afiliació a la Seguretat Social que comporta aquesta pràctica comporta també la manca de protecció dels treballadors-artistes, per exemple, en cas d’accident durant l’actuació.

Per intentar minvar els inconvenients que deriven d’aquestes situacions irregulars, les actuacions es contracten majoritàriament a través de cooperatives de músics. En altres casos, es qualifiquen com a docents actuacions que no ho són per evitar el gravamen de l’Impost sobre el Valor Afegit.

1.1.2.- Així mateix, en els casos en que es realitza correctament la contractació laboral, la discontinuïtat en l’afiliació a la Seguretat Social que deriva de la seva intermitència comporta una manca de protecció dels treballadors-artistes durant els períodes de no actuació (no es remuneren els assaigs ni el temps de desplaçament, ...) així com una reducció de les quanties de les prestacions que inclouen la variable de dies cotitzats pel seu càlcul.

També és freqüent que en el darrer moment es produeixin substitucions que no es tradueixen en una modificació de l’altra ja tramitada.

1.1.3.- També es troba a faltar un conveni col·lectiu del professorat d’ensenyaments musicals que sigui d’aplicació a tots els professionals docents de la música independentment del nivell de docència que imparteixin.

1.1.4.- Les deduccions per formació en les retribucions dels músics quan treballen amb contracte laboral s’haurien de destinar als sindicats sectorials.

1.1.5.- Manca una definició del lloc de treball (generalment els assaigs es fan al domicili particular) a efectes d’establir quan es tracta d’un accident laboral, per exemple.

1.1.6.- És usual el recurs a la subcontractació dels artistes per intermediaris de l’empresari organitzador, fet que dificulta el control del compliment de la normativa vigent.

1.1.7.- Per últim, falta una regulació dels mecanismes d’inserció al mercat laboral dels músics, per exemple, a través de contractes de pràctiques.


1.2.- Problemàtica fiscal

1.2.1.- Impost sobre el Valor Afegit.

1.2.1.1.- Com a conseqüència de la pràctica irregular de no signar contractes laborals exposada en l’apartat anterior, resulta que els músics han de facturar a l’empresari els seus serveis amb el 16% d’Impost sobre el Valor Afegit. No obstant, atès que no estan ni poden estar donats com a treballadors autònoms perquè no duen a terme realment prestacions de serveis per compte pròpia (la Inspecció de Treball està desestimant les sol·licituds que es presenten en aquest sentit), no poden ingressar a Hisenda els imports percebuts en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit i per tant incorren en infracció susceptible de sanció.

1.2.1.2.- Reducció del tipus impositiu, aplicant a totes les manifestacions de la cultura musical (enregistraments, concerts, partitures, etc) el tipus reduït de l’IVA o “IVA cultural”, que és del 4% (tractament desigual cultura musical respecte a cultura literària).

1.2.2.- Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Respecte a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, es plantejen les següents qüestions:

a) La normativa vigent no preveu cap desgravació fiscal, en el cas de rendiments del treball, per inversions en instruments, equips complementaris, utilització d’estudis i d’altres materials necessaris per l’exercici de la professió, tot i el cost elevat dels mateixos en proporció als ingressos que normalment obtenen els músics.

En canvi, la normativa vigent considera subjecte a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques els complements salarials (per vestuari, eines de treball, ...) que poden percebre els músics, amb aquesta finalitat, per part dels empresaris.

b) La irregularitat dels rendiments pròpia d’aquest tipus d’activitat no es té suficientment en compte ni en la regulació de les retencions (que no es regularitzen en funció dels ingressos fins un any desprès) ni en la possibilitat d’aplicació de reduccions a determinats rendiments del treball, en cas de discontinuïtat en la seva obtenció.

1.3.- Altres qüestions

a) Ensenyaments musicals: Reordenació dels estudis reglats/no reglats; garantir la qualitat de l’ensenyament musical als estudis obligatoris de primària i secundària; reconeixement dels estudis musicals a tots els nivells educatius (els professors de música haurien de ser professionals titulats); especial atenció a la regulació dels nous formats professionals (estudis de música “moderna”, gestors musicals); reconeixement oficial de la formació acadèmica a l’estranger; coordinació en la definició de les competències curriculars i en la planificació dels ensenyaments.

b) Propietat intel·lectual: Enfortiment i millora de l’eficàcia en la lluita contra la pirateria, especialment, a través d’internet; extensió del termini de protecció dels drets dels intèrprets i executants.

c) Intrusisme professional: Cada vegada més sovint apareixen als espectacles actors que fan veure que “toquen” (play back) sense que el públic estigui informat.

d) Control del treball de menors d’edat.

e) Reciclatge professional gratuït, especialment dels músics en situació d’atur.

f) Regulació dels professionals amb experiència i vàlua acreditada però sense titulació acadèmica.

2.- Situació en l’àmbit de les arts visuals

2.1.- Problemàtica laboral i de Seguretat Social

Els artistes visuals, excepte en casos molt excepcionals, realitzen la seva activitat per compte propi, i per tant, tenen la consideració de treballadors autònoms a efectes fiscals i laborals.

A nivell de Seguretat Social han de estar afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms, que, a efectes de cotització, no té en compte la irregularitat d’ingressos pròpia d’aquest sector. Bona part dels artistes adscrits al RETA cotitzen la quota mínima i en el tram mig/final de la seva trajectòria professional, la qual cosa prefigura una jubilació precària. Les prestacions socials són considerades insuficients pels representants del sector.

Cal un sistema de Seguretat Social que tingui en compte el pagament de quotes en proporció als ingressos i l’accés a la protecció social d’aquells artistes que demostrin una clara incapacitat econòmica per a satisfer les seves cotitzacions. També es proposa la desaparició de la duplicitat de cotitzacions per part d’aquells artistes que fan compatible la seva activitat artística com a professionals autònoms amb altres activitats en règim de contracte laboral (per exemple, l’ensenyament) així com la possibilitat de crear mutualitats d’artistes com a forma alternativa de capitalització.

Finalment, seria convenient estudiar la introducció de la participació econòmica de les galeries d’art i de les entitats de gestió de drets d’autor en el manteniment de la cobertura social de l’artista, seguint el model alemany.






2.2.- Problemàtica fiscal

a) Impost sobre el Valor Afegit

Com a mesura per promoure la compra d’obres d’art es proposa la reducció del tipus de l’Impost sobre el Valor Afegit del 16% (per als mediadors) i 7% (per als artistes per a lliurament de bens) al 4% (IVA cultural).

b) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

La normativa vigent no contempla cap especialitat pels artistes visuals atesa la irregularitat dels seus ingressos. A continuació d’exercicis fiscals amb ingressos importants (encàrrecs, venda d’obra, etc.) poden donar-se exercicis amb ingressos no només inferiors sinó fins i tot inexistents (fase de recerca o producció).

2.3.- Drets de propietat intel·lectual

La circulació ingent de continguts de la creació visual a través dels nous mitjans de comunicació, les noves pràctiques artístiques fruit de les noves tecnologies digitals i la progressiva desmaterialització de la producció artística visual, prefiguren noves formes de retribució de l’artista visual, entre les que es troben els drets d’explotació de la propietat intel·lectual, quina importància i protagonisme, va i continuarà anant en augment.

La futura Llei de la Propietat Intel·lectual hauria d’ampliar el marc de protecció dels drets d’autor d’aquesta branca de la creació. Així, qualsevol límit als drets de l’artista (especialment en relació amb la còpia privada digital) hauria de regular-se de forma el més favorable possible per l’autor.

Pel que fa a la regulació actualment vigent, convé destacar els següents punts a revisar:

a) Dret de participació (art.24 Llei de Propietat Intel⋅lectual)

Adopció de les mesures de control adients per fer efectiu aquest dret de participació en el preu de revenda d’obres visuals (gestió col·lectiva obligatòria, rebaixa del preu mínim a partir del qual s’aplica aquest dret i augment dels percentatges a percebre, tal com estableix la normativa comunitària).

b) Obres en espaïs públics (art. 35.2 Llei de Propietat Intel⋅lectual)

Sens perjudici de la llibertat de reproducció, distribució i comunicació de les obres situades permanentment en espaïs públics amb finalitat privada, no es pot autoritzar sense més en el cas de reproduccions per posterior comercialització independent o conjuntament amb altres imatges o elements (ex. publicacions i edicions, spots publicitaris, etc).

c) Dret d’exposició pública d’una obra d’arts plàstiques (art. 56.2 Llei de Propietat Intel⋅lectual)

La possibilitat d’excloure aquest dret és massa feixuga per l’artista, doncs, o bé ha de fer menció expressa en el document d’al⋅lienació o bé ha de recórrer als Tribunals de Justícia, amb els costos de temps i diners que comporta.

El dret d’exposició pública d’una obra d’art plàstica (dret de comunicació pública), consideren els professionals que hauria de ser de l’autor, sense cap tipus de limitació, per tal de fer possible l’exercici dels seus drets morals i econòmics. En conseqüència, es proposen la supressió de l’esmentat article de la vigent Llei de Propietat Intel·lectual.



2.4.- Relacions entre els diferents actors del mercat de les arts visuals

a) Mediadors públics i sense ànim de lucre

Les obres visuals són fruït del treball de l’artista i per tant la seva exhibició pública, així com els serveis professionals que l’artista presta quan co-participa en la conceptualització, organització i muntatge d’una exposició o qualsevol altra forma de difusió pública, ha de ser remunerada econòmicament, no tan sols amb els possibles beneficis derivats de la seva difusió.

b) Intermediaris (galeries d’art)

Assumpció, recolzament i, en el seu cas, mediació de les Administracions Públiques en la redacció i compliment de codis de bones pràctiques.

c) Formalització de contractes escrits

Totes les relacions professionals entre els artistes visuals i els mediadors, tan públics com privats, haurien de formalitzar-se mitjançant contracte escrit.

2.5.- Formació

a) Establiment d’una política educativa que desenvolupi la cultura visual dels ciutadans, no només a través de la millora en l’ensenyament de les assignatures artístiques sinó també mitjançant la introducció de més continguts visuals en altres matèries.

b) Reforma de la formació universitària que asseguri l’intercanvi d’experiència entre les generacions d’artistes, amb l’efectiva incorporació d’artistes professionals i teòrics en actiu a la docència, mitjançant figures com les de professor associat i director de workshops.

c) Establiment de programes de formació continua per facilitar el reciclatge i l’accés a noves eines de creació i el perfeccionament professional que tingui en compte la realitat dels artistes visuals que sovint no encaixa en els paràmetres generals.

pacoclandestino

Cantidad de envíos : 50
Que tocas? : Technics 1210,un mezcaldor,SERATO,APPLE PB,DIGI 002 Protools 7.3
Asociacion/Afiliacion : accions per la musica
Fecha de inscripción : 04/02/2008

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.