PREÀMBUL:INFORME PER UNA PROPOSTA D’ESTATUT DE L’ARTISTA I DE l’AUTOR

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

PREÀMBUL:INFORME PER UNA PROPOSTA D’ESTATUT DE L’ARTISTA I DE l’AUTOR

Mensaje  pacoclandestino el Mar Feb 19, 2008 3:39 am

INDEX

I.- PREÀMBUL....................................................................
II.- ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL..................................
1.- Situació en l’àmbit musical.....................................
2.- Situació en l’àmbit de les arts visuals.......................
3.- Situació en l’àmbit de les arts escèniques..................

3.1.- Actors i directors d’espectacles en viu i audiovisuals
3.2.- Escenògrafs

4.- Situació en l’àmbit del circ.......................
5.- Situació en l’àmbit de la dansa..................
6.- Situació en l’àmbit literari.........................
7.- Conclusions de l’anàlisi.............................

III.- POSSIBLES PROPOSTES DE MILLORA

1.- Modificació de la regulació en matèria laboral i de Seguretat Social
2.- Autoregulació del sector
3.- Administració pública com a garant
4.- Propietat intel·lectual i drets d’imatge
5.- Regulació de la formació artística
6.- Defensa dels drets de l’artista

ANNEX 1.- DRET COMPARAT



I.-PREÀMBUL

1.- Necessitat d’un Estatut de l’Artista i del Creador


Tradicionalment, i en el nostre cas, durant molts més anys que la resta de països europeus i nord-americans, s’ha considerat a l’artista com un ésser inspirat per les muses, que tot portant una vida relaxada i sense realitzar cap feina “productiva”, era capaç de crear obres plàstiques, teatrals, i de tot tipus, de gran bellesa i originalitat, que feien més agradable l’existència a la resta de ciutadans que, no obstant, sovint menyspreaven la seva tasca i sobre tot, al seu creador, que s’identificava amb el personatge que tantes obres literàries de segles passats, sempre disposat a burlar les regles de la societat i a aprofitar-se de la ingenuïtat i bona fe dels “bons ciutadans”.

Aquesta concepció de l’artista ha portat a que hagi estat el gran oblidat del legislador fins fa poc temps. Després de molts anys de precarietat, fins i tot d’oblit, per fi els artistes han aconseguit començar a fer sentir la seva veu com a professionals de l’art que són, i que, en conseqüència, necessiten una formació acurada i continua, dedicar hores i hores a la seva tasca, i que generen un benefici pels altres membres de la societat que ha de ser justament valorat i apreciat, atès que gaudir del teatre, el cinema, el circ, la pintura, la dansa, les produccions audiovisuals, i altres manifestacions artístiques és una riquesa i una font de creixement personal per tots plegats.

Si bé és cert que la consideració social de l’artista no és ja la que era, i actualment estan considerats com professionals més que com “il·luminats” per la inspiració, no disposen d’una normativa ad hoc que reguli les seves peculiaritats de forma adequada, ni alguns actors del món artístic semblen que hagin assumit realment que l’artista és un treballador de l’art, que necessita com la resta de disposar de recursos econòmics suficients per dur a terme la seva tasca, que no es limita a les actuacions públiques ni a les exposicions, sinó que, igual que els altres, és el dia a dia, pensant, formant-se, assajant, esbossant, etc. Precisament el fet de que aquesta concepció de l’artista com a professional encara estigui en un estat molt incipient, aconsella establir una regulació amb un cert caràcter tuïtiu, que en cap cas ha de ser un obstacle a la flexibilitat ni perjudicar els legítims interessos d’altres actors del món artístic. En aquest sentit ja fa temps que van sorgir les primeres iniciatives per l’elaboració d’un règim específic, anomenat “Estatut de l’Artista”, entre les que cal destacar la Recomanació relativa a l’Estatut de l’Artista, aprovada per la Conferència General de la UNESCO el 27 d’octubre de 1980 a Belgrad.

A més a més, i des d’un punt de vista estricte de “rendibilitat”, el ventall de grans creadors que ha generat aquest país, tot i que la majoria s’han vist obligats a desenvolupar el seu art a l’estranger, és un dels grans atractius del turisme actual, cada vegada més exigent, i font important de recursos econòmics per tots. El 4,5% del Producte Interior Brut pertany a la cultura, que és el quart sector més productiu de la economia, per darrera de la banca, la construcció i el comerç

Seria per tant una llàstima continuar desaprofitant el gran potencial creador dels nostres artistes, que, en molts casos continuarien desenvolupant la seva creativitat aquí si poguessin gaudir de la protecció i avantatges que els ofereixen altres ordenaments jurídics i altres societats, en les que, tant el sector públic com el sector privat, probablement com a resultat d’una més llarga tradició en la valoració social dels artistes, tenen més consciència de la importància de l’art en el seu sentit més ampli.

2.- La cultura com a dret dels ciutadans

És també essencial pels ciutadans que els artistes gaudeixin d’un règim jurídic i d’una consideració adient, que els hi permeti desenvolupar la seva creativitat en benefici de tota la societat, en la mesura en que és un dret de tots els ciutadans a accedir a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives, conforme estableix l’article 22 del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Enllaçant amb aquest dret al desenvolupament de les capacitats creatives col·lectives, així com amb el deure de totes les persones de respectar i preservar el patrimoni cultural, establert també en l’esmentat article del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, cal fer esment del Conveni de la UNESCO sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals, de 20 d’octubre de 2005. En el Preàmbul d’aquest Conveni s’estableix expressament la necessitat d’incorporar la cultura com element estratègic a les polítiques de desenvolupament nacional, i es reconeix la importància de la cultura per la cohesió social; el caràcter imprescindible de la llibertat de pensament, expressió i informació per fer possible el naixement de les expressions culturals de les societats; i el paper essencial que la creativitat cultural juga en el progrés de la societat en general. Entre els drets dels Estats part es menciona el dret a adoptar les mesures pertinents per protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en els seus territoris, que poden consistir, entre altres, en mesures per recolzar als artistes i a tots els que participen en la creació d’expressions culturals i també en mesures que ofereixin oportunitats adients a les activitats i productes culturals nacionals respecte a altres activitats i productes culturals disponibles dins del territori nacional, incloent disposicions relatives a la llengua utilitzada.

3- Plantejament del present informe

És per tot això, que s’ha considerat adient en primer lloc, escoltar als professionals per definir i analitzar les problemàtiques existents i que poden ser susceptibles de solució o millora a través de la creació d’un marc jurídic específic que tingui en compte les peculiaritats d’aquest sector d’activitat, i, en segon lloc, intentar formular algunes propostes de millora de la situació actual.

Respecte a les matèries tractades, s’ha optat per no analitzar la distribució de competències per regular cada un dels aspectes (competència comunitària/estatal/autonòmica; competència del Departament de Cultura/altres Departaments), atès que entenem que totes les problemàtiques plantejades requereixen l’atenció del Departament de Cultura amb independència del procediment que correspongui aplicar per donar forma a una o altra solució (ex. normativa autonòmica; impuls de la col·laboració amb altres Departaments; propostes a l’òrgan estatal o comunitari competent; codi de bones pràctiques; etc).

Finalment, ens hem centrat en l’artista com a subjecte de drets i deures mitjançant un règim jurídic adient a les peculiaritats de la seva activitat, deixant per un altra moment els aspectes de promoció i de polítiques culturals. A efectes del present informe, es considera “artista”, de conformitat amb l’esmentada Recomanació relativa a l’Estatut de l’Artista, aprovada per la Conferència General de la UNESCO el 27 d’octubre de 1980 a Belgrad a:

“.....qualsevol persona que crea o que participa per la seva interpretació en la creació o la recreació d’obres d’art, que considera la seva creació artística com un element essencial de la seva vida, que contribueix així a desenvolupar l’art i la cultura i que és reconeguda o demana que se la reconegui com a artista hagi entrat o no en una relació de treball o una altra forma d’associació.

Aquesta recomanació s’aplica a tots els artistes compresos en la definició del paràgraf 1 de l’article 1, sigui quina sigui la disciplina o la forma d’art que aquests artistes practiquen. S’aplica, entre altres, a tots els artistes autors i creadors en el sentit de la Convenció universal sobre dret d’autor i del Conveni de Berna per a la protecció de les obres literàries i artístiques, així com als executants i intèrprets en el sentit de la Convenció de Roma sobre la protecció dels artistes intèrprets o executants, els productors de fonogrames i els organismes de radiodifusió.”

4.- Carácter dinàmic de l’informe

El present informe ha estat concebut com a un primer pas vers el reconeixement de l’artista com a professional i la implementació d’una regulació jurídica de la seva activitat que contempli les especificitats d’aquesta. En conseqüència, es tracta d’un document dinàmic en dos sentits:

(i) En primer lloc, la necessitat de sintetitzar la problemàtica existent en un informe d’extensió raonable per a facilitar la seva operativitat pràctica fa que potser alguns sectors específics de professionals no hi vegin reflectida totalment la seva situació concreta. A fi d’intentar reduir l’abast d’aquesta limitació hem plantejat l’anàlisi de la situació per àmbits enlloc de per associacions professionals, sens perjudici d’una posterior ampliació de l’esmentada “radiografia”.

(ii) En segon lloc, el present informe és sens dubte un document obert que caldrà actualitzar per recollir l’evolució de les qüestions objecte d’anàlisi així com el plantejament de noves necessitats en aquest moment inexistents.

4.- Carácter dinàmic de l’informe

El present informe ha estat concebut com a un primer pas vers el reconeixement de l’artista com a professional i la implementació d’una regulació jurídica de la seva activitat que contempli les especificitats d’aquesta. En conseqüència, es tracta d’un document dinàmic en dos sentits:

(i) En primer lloc, la necessitat de sintetitzar la problemàtica existent en un informe d’extensió raonable per a facilitar la seva operativitat pràctica fa que potser alguns sectors específics de professionals no hi vegin reflectida totalment la seva situació concreta. A fi d’intentar reduir l’abast d’aquesta limitació hem plantejat l’anàlisi de la situació per àmbits enlloc de per associacions professionals, sens perjudici d’una posterior ampliació de l’esmentada “radiografia”.

(ii) En segon lloc, el present informe és sens dubte un document obert que caldrà actualitzar per recollir l’evolució de les qüestions objecte d’anàlisi així com el plantejament de noves necessitats en aquest moment inexistents.

pacoclandestino

Cantidad de envíos : 50
Que tocas? : Technics 1210,un mezcaldor,SERATO,APPLE PB,DIGI 002 Protools 7.3
Asociacion/Afiliacion : accions per la musica
Fecha de inscripción : 04/02/2008

Ver perfil de usuario

Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.